EP Andorra

• valorar
• enviar
• imprimir

 LES ESMENES AL PROJECTE DE NOVA REGULACIÓ DE LA CONSTRUCCIÓ

La llei d'Impacte Ambiental porta a "una nova moratòria", segons RD

1. • De Haro critica que l'Executiu fixi requisits més estrictes que les directrius europees
   
2. • El Grup Liberal comparteix l'esperit del text, però vol rebaixar l'exigència
   

IAGO ANDREU
ESCALDES-ENGORDANY

El projecte de llei d'Impacte Ambiental es perfila com un dels últims maldecaps parlamentaris de la legislatura per al Govern que lidera Albert Pintat. Després que els socialdemòcrates demanessin la tramitació d'urgència del text per intentar posar en evidència les discrepàncies existents en el si del Grup Liberal, ara són els consellers no adscrits de Renovació Democràtica (RD) els que carreguen contra un projecte que pot tenir els efectes d'una "nova moratòria" en el sector de la construcció si s'aprova tal com està. Des de les files liberals també es consideren massa estrictes els criteris proposats pel Govern, però la crítica s'expressa en un sentit més conciliador i constructiu que la provinent de RD.
Molt més contundent que els liberals es va mostrar el conseller de RD Ricard de Haro. Segons l'escaldenc, el projecte de llei impulsat pel Ministeri d'Ordenament Territorial i Urbanisme "pot suposar una nova moratòria" que tindria efectes devastadors en un sector severament castigat per la crisi econòmica.
Després de consultar amb els seus assessors, De Haro ha arribat a la conclusió que el principal defecte del text és que va molt més enllà dels requisits exigits per les directrius de la Comunitat Europea. "Amb aquest projecte aniríem molt més lluny que França i Espanya i aprovar-lo tal com està és no tenir consciència del que és Andorra", va sentenciar el conseller de RD. De Haro va explicar que la normativa europea fixa tres nivells d'aplicació de la regulació de l'impacte ambiental: l'estatal, el regional i el local. La rigidesa de les normes és més gran en l'àmbit estatal que en el local. Segons de Haro, la població del Principat fa que sigui assimilable a "una petita ciutat europea" i, en canvi, el projecte assumeix el nivell de protecció propi d'un Estat.
En uns termes més moderats es va expressar el president del Grup Liberal, Jordi Jordana, que va afirmar que compartia l'esperit i "la voluntat protectora" del projecte de llei, però que calia introduir algunes modificacions per "no complicar la vida més del necessari". També Jordana es va referir a la normativa comunitària: "El text es basa massa en directrius europees pensades per a països més grans", va afirmar. Segons el president del Grup Liberal, cal "adaptar el projecte a la realitat del país", un objectiu que passa per suavitzar els requisits exigits i distingir entre actuacions que requereixen una especial cura pel seu impacte ambiental i la resta d'obres.
Liberals i socialdemòcrates han introduït 18 esmenes a la llei. Les propostes de canvi dels centristes són 24, mentre que les esmenes de RD ascendeixen a 12. De fet, els consellers no adscrits van valorar la possibilitat de presentar una esmena a la totalitat, però el reglament de la Cambra no ho permet.
SILENCI POSITIU Una altra de les esmenes que han presentat els liberals vol introduir el silenci administratiu positiu. Per norma general, el silenci administratiu és negatiu a Andorra, però es poden fixar excepcions per via legal i els consellers liberals voldrien que una d'aquestes excepcions estigués continguda a la llei d'Impacte Ambiental.
POSSIBLE FAVORITISME Tant des de les files liberals com des de RD es vol esmenar el fet que calguin estudis d'impacte ambiental per a totes i cadascuna de les fases del desenvolupament urbanístic. Segons el text, cal fer l'estudi d'impacte quan s'elabora el POUP, quan es fa el planejament derivat i quan es procedeix a fer obres en una parcel.la.
Aquest excés de zel és objecte de crítica de liberals i consellers no adscrits, però De Haro encara va anar més enllà i va denunciar un possible favoritisme per part de la llei: "Sembla un projecte fet per a les empreses que fan estudis d'impacte ambiental", va afirmar el conseller general escaldenc.
[email protected]